Amb ganes i raó

Faig una visita a l'exposició sobre el procés de segregació del municipi de Deltebre, i el recorregut per les imatges i els textos em transporta pel passat i el present d'aquest municipi, i també pel que ha estat i no ha estat el passat i el present de Tortosa, i pel que desitjaria que fos el seu futur.

Em sorprèn gratament l'austeritat d'aquesta exposició oberta al públic amb motiu dels "25 anys del municipi de Deltebre". Uns pocs documents i algunes fotografies donen suport a uns textos senzills que expliquen amb claredat les principals actuacions que es van donar per aconseguir l'objectiu. La parquedat dels continguts i dels recursos gràfics afavoreix valorar encara més els esforços de dones i homes, "protagonistes anònims de la història del nostre municipi que, gràcies a la seva perseverància i tenacitat, van demostrar que, amb ganes i raó, un poble pot aconseguir allò que es proposa". Un exemplar del butlletí d'informació municipal, "Desaigüe", complementa aquesta informació.

Un rebut de despeses de viatge de la primera comissió gestora de la segregació, de 4 de gener de 1931, documenta les primeres passes i recorda que la primera segregació es va produir del 18 de juliol de 1936 al 12 d'agost de 1937. Deu anys després es van reprendre les actuacions que només van donar fruit al cap de trenta anys, quan un decret de 20 de maig de 1977 va reconèixer legalment el dret a la segregació de les partides de Jesús i Maria i La Cava del municipi de Tortosa per constituir-se en un municipi independent. Ja fa vint-i-cinc anys. Aquesta xifra permet valorar el que va digué ser mantenir la lluita col.lectiva d'un poble durant tres dècades, primer en l'ambient de la postguerra i sempre sota una Dictadura que prohibia els drets d'expressió, reunió i associació, i que actuava sense cap mena d'escrúpols.

Les dades posen de manifest que la Dictadura va afavorir la imposició dels interessos dels qui defensaven el centralisme intransigent des de l'Ajuntament de Tortosa, encara que sembla que a l'exposició no s'ha volgut centrar l'atenció en aquestes dificultats sino en els esforços que va fer la població del Delta per aconseguir els seus objectius. Sens dubte, aquesta intransigència els va donar més força i cohesió. Però amb la perspectiva que dóna el temps podem veure també fins a quin punt la prepotència política va servir per amagar ambicions privades inconfessables i mancades de visió de futur, o per disfressar la incompetència per gestionar els recursos del del municipi en benefici de tota la col.lectivitat.

De Deltebre a Tortosa

Les imatges d'algunes fotografies de l'època que mostren la precarietat urbanística en què van haver de viure les dones i homes a La Cava i a Jesús i Maria em fan pensar en d'altres de la ciutat de Tortosa que s'han publicat a la premsa els darrers dies, i que ja formen part d'una lamentable col.lecció, testimoni de que la mala gestió municipal ni va afectar només a les localitats més allunyades del que era llavors el seu terme municipal, ni va acabar quan ho va fer la Dictadura. Passejar avui pels carrers de Deltebre, i fer-ho pel barri històric de Tortosa, posa en evidència que mentres els responsables d'un ajuntament recent nascut han sapigut dotar a la col.lectivitat dels serveis bàsics que durant tant de temps se'ls va negar, amb un bon nivell de qualitat, els responsables de la gestió municipal de Tortosa no han estat capaços ni de conservar, ni de restaurar ni de rehabilitar el patrimoni acumulat per la ciutat al llarg dels segles.

S'ha dit sovint que aquest enfonsament de Tortosa, no només metafòric sino cada dia més real, es deu a la pervivència del caciquisme, que en aquesta ciutat encara no s'ha produit la transició... Aquest argument va servir, sens dubte, per donar suport al recanvi que es va produir a l'alcaldia a les darreres eleccions.

Després de tres anys, però, el balanç no pot ser més decebedor: una pujada de sous i nous càrrecs de confiança que ha minvat encara més els recursos econòmics municipals tan necessaris per fer quelcom; nombrosos edificis abandonats a la seva sort, tant se val si parlem del Mercat del Peix com de tants d'altres que afortunadament en caure no han provocat desgràcies personals, perquè s'ha oblidat també fer alguna actuació per promoure que siguin habitats en les mínimes condicions; d'altres restaurats a mitges, com l'Escorxador, o que encara que hagin estat recuperats, com el del Carrilet, es deterioren perquè no són utilitzats; canvis a l'organigrama de l'Ajuntament fets a corre-cuita un any abans de les eleccions... I ara, paraules i més paraules del regidor d'urbanisme sobre "l'any del nucli antic", i la invitació a "un debat apassionat al voltant d'aquestes actuacions... a tots aquells que, des d'òptiques ben diferents, vulguin contribuir-hi amb la seua reflexió, per cambiar l'estat en què es troba el nucli àntic", que sembla una burla; perquè en el mateix exemplar de La Veu de l'Ebre un anunci de la Regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tortosa proclama que "hem començat les obres de la Biblioteca Comarcal", i mostra la polèmica maqueta de l'edifici "flexible, compacte, accessible, extensible, variat, organitzat, confortable, d'ambient controlat, segur i econòmic" que s'aixecarà... un cop enderrocat l'antic de les Escoles de la Mercè, trencant l'harmonia d'un entorn prou espatllat, amb edificis apuntalats o reduits a solars.

Surto de la Biblioteca de Deltebre amb el neguit pel futur de Tortosa. Fa dies que ha començat el compte enrrera de les properes eleccions municipals i els mitjans de comunicació se van omplint de noves velles promeses pronunciades per les mateixes cares, totes d'homes massa vistos, interessats només pel lloc que ocuparan a les llistes, que manifesten la seva disponibilitat pel que convingui a les jerarquies dels respectius partits. ¿Acceptarem les dones i homes que donem vida a Tortosa que la nostra participació quedi reduida a elegir entre més del mateix... o encara pitjor? El moviment popular contra el PHN ha possat de manifest que aquesta ciutat mereix i pot impulsar una renovació més profonda del seu govern municipal. Podem començar per un veritable debat públic, exigir un balanç de la actuació d'aquests anys, unes explicacions del que han fet be o malament o han deixat de fer, una justificació dels sous que han rebut i de les despeses que han fet durant aquest temps a costa dels nostres impostos...

Camino per Deltafira. Sens dubte, un ajuntament pot fer molta feina en 25 anys de gestió democràtica. Pot fins i tot dotar-se d'un equip municipal que, encara que no sigui proporcional al nombre de dones i homes, estigui encapçalat per una dona. A l'estand de la Plataforma m'expliquen, però, el que he llegit als diaris, que l'alcandessa ha pressionat per eliminar unes fotografies que ja havien estat publicades a la premsa; i penso que ni el lloc de naixement, ni el sexe, ni la edad, garanteixen un tarannà democràtic, respectuós amb la llibertat d'expressió. També una dona de Deltebre, amoïnada pel seu lloc a les llistes electorals, pot oblidar que "amb ganes i raó un poble pot aconseguir allò que es proposa".