(2004-03-10) La representació de les dones en la publicitat

Ponent al Cicle Dona-Cultura-Indústria. La figura femenina. Una cruïlla en el món contemporani, organitzat per la Fundació Caixa Sabadell i la Escola Superior de Disseny ESDI, a Sabadell.

LA REPRESENTACIÓ DE LES DONES EN LA PUBLICITAT

Amparo Moreno Sardà

Catedràtica de Història de la Comunicació
Departament de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona

Començaré per situar el tema que ens ocupa en un marc més ampli sense el qual considero que no podem comprendre bé la representació que fa la publicitat de la realitat social i, més concretament, de les dones.

En primer lloc, veurem què significa la publicitat en el marc dels mitjans de comunicació i de la cultura de masses. I després plantejaré com es construeixen les representacions simbòliques en la publicitat, en relació amb altres productes que trobem als mitjans de comunicació de masses, ja que la publicitat és un element fonamental en aquests mitjans que, sense la publicitat, no podrien arribar a tanta gent. No podem oblidar que la publicitat finança els mitjans de comunicació en bona part, els abarateix i permet que en disposem abastament, ja que sense ella serien molt costosos. La publicitat ha sigut des del principi un element bàsic per aconseguir que la premsa, primer, i els altres mitjans després tinguin un abast massiu.

Vull plantejar també, des del principi, que les formes de representar les dones i els models femenins no podem separar-se de les representacions dels homes i dels models masculins, perquè ambdós constitueixen una dualitat simbòlica que no es pot analitzar separadament com habitualment fem. Podem centrar-nos més en el model femení, però els canvis en aquest model normalment també comporten canvis en el model masculí, i viceversa, i això ha estat així des de sempre, des de la formulació dels models arquetípics masculí i femení en el pensament mític i en la memòria de llarga durada. En algunes tradicions religioses, per exemple en les orientals, el ying i el yang són inseparables; si els separem és perquè formem part d'una cultura, la cultura occidental, que en algun moment va trencar aquesta dualitat per donar una valoració superior i separada al model masculí, a un determinat model de masculinitat. Aquest trencament simbòlic a favor d'un concepte humà que valora superior un model de masculinitat, dificulta comprendre racionalment i amb argumentacions una sèrie de qüestions relacionades amb la construcció de models duals, perquè ens afecta en el nivell conscient, mentre que a l'inconscient, que regeix els sentiments, continuen funcionant les dualitats.

Personalment vaig haver de clarificar-ho per comprendre el tractament que els mitjans de comunicació de masses fan dels diferents models de dones i homes. Al menys, aquesta va ser l'explicació que vaig trobar per comprendre els mitjans de comunicació de masses, quan vaig començar a investigar sobre la premsa de successos, concretament sobre El Caso, un setmanari de successos que es va publicar des dels anys cinquanta fins als setanta. Els anàlisis acadèmics sobre la premsa popular em conduïen a fer valoracions despectives i negatives, i a atendre només a la informació sense tenir en compte la publicitat. Vaig haver de qüestionar-me com havia après a explicar el món acadèmicament per clarificar que l'explicació acadèmica es construeix enfocant preferentment i valorant positivament, com éssers superiors, els mascles adults dels pobles dominants, i excloent i menyspreuant les dones i els homes que no formen part dels col·lectius virils que gestionen el poder als espais públics, per poder entendre que els mitjans de comunicació de masses juguen amb un llenguatge que va més enllà del llenguatge de la racionalitat de les ciències socials, i que cal ampliar la mirada acadèmica per comprendre els mitjans de comunicació de masses.

Penseu, per exemple, en la historia que hem estudiat: se suposa que ens parla del conjunt de la societat, del conjunt de dones i homes que formem les societats, en general. Però en realitat parla només d'una part del col·lectiu: tradicionalment, dels reis i dels herois,  després s'ha ampliat una mica fins arribar als varons que regeixen els sistema polític i econòmic, i el que fan aquests varons que actuen en la política es generalitza al conjunt de la societat. Per aquesta raó, la historia de l'art, de la música..., que tracten de fenòmens fonamentals a la societat i la seva cultura i per abordar els mitjans de comunicació o el disseny, són considerades matèries secundàries: una cosa és la historia seriosa i una altra aquestes altres històries que tanmateix han estat fonamentals perquè ens expliquen com s'ha construït la sensibilitat de la gent, l'estètica i l'ètica.

Aquesta és una qüestió fonamental i crec que la gent que esteu aquí heu d'entrar en aquest nivell. Si som aquí és perquè hem seguit un procés d'aprenentatge, i aquest procés condiciona la nostra mirada i la nostra manera d'enfocar la realitat, i ens condiciona a reduir-la i veure com a model significatiu només el que correspon a una determinada masculinitat vinculada al poder: això funciona com a concepte d'allò humà en la formació acadèmica.

Aleshores, quan volem abordar una altra mena d'explicacions, més vinculades a les de caire mític i simbòlic, jugant més amb les dualitats d'allò positiu i allò negatiu, del món de la raó i del món afectiu, ens trobem amb certes restriccions i problemes que vull posar damunt la taula en aquest moment, per advertir que no parlaré en termes convencionals, sinó que modificaré la terminologia i l'enfocament.

El paper de la publicitat a la societat i la cultura de masses

La publicitat és un fenomen històric, no sempre ha estat com és avui, s'ha anat transformant de la mateixa manera que s'ha anat transformant la societat i ho continuarà fent. Les nostres societats són molt canviants, i la publicitar es un fenomen característic de la societat contemporània que canvia amb el ritme de la societat que el produeix. La publicitat està relacionada amb la transformació de la propietat privada, que també es un fenomen històric. La propietat privada també s'ha transformat al llarg del temps, i al llarg del segle XIX es va convertir en propietat privada, amb els canvis consegüents de l'àmbit privat i domèstic.

La publicitat té molt a veure amb la transformació de la propietat privada i d´aquest espai privat, així com de las relacions socials que es donen en aquest espai, del mercat de consum i per tant també de l'espai públic. La publicitat representa simbòlicament en bona part aquests espais domèstics, els llocs on les persones disposen i gaudim dels béns començant pels bens necessaris per la supervivència; i també, el lloc on  es dona la divisió en classes entre les dones que formen part del servei domèstic (que primer vivia dins les cases i després fora) i les ames d'aquest espai i la seva família.

La transformació de la propietat privada des de formes patrimonials a formes monetàries i nuclearitzades que s'ha reproduït al llarg del segle XX, també té que veure amb la transformació de la producció de béns artesans, sempre amb petites diferencies entre els  productes, i la producció estandarditzada que afecta les persones que estan en contacte amb aquestes béns , generant una visió, una representació simbòlica dels productes i unes formes de comportament compartits. La estandardització de les imatges i dels productes es va iniciar amb la impremta i va servir per desenvolupar el pensament científic perquè permet establir categories i abstraccions sobre la realitat, els productes, els comportaments. La publicitat té a veure amb la producció estandarditzada de béns i, al mateix temps, amb al producció simbòlica d'aquests béns i dels comportaments relacionats amb aquests bens. La publicitat està relacionada amb la necessitat de multiplicar productes per difondre'ls entre grups de població cada vegada més amplis, i aquesta transformació s'ha produït al llarg dels segles XIX i XX. Aquest aspecte és mol important. La producció industrial repercuteix en els productes, multiplicant-los, estandarditzant-los i fent públics els estils d'amplis grups de població que accedeixen a la mateixa mena de productes, per molt que hi ha intenció de donar-los determinats atributs d'individualització, provant de trobar el vestit, el rellotge, el cotxe que té unes característiques individualitzades; la producció, tota ella, és estàndard tot i que susceptible de diversificar-se més o menys segons els públics als quals es dirigeixi.

Això té a veure amb la construcció del coneixement: com construïm les nostres representacions simbòliques, els nostres hàbits de comportament, les nostres representacions de la realitat, les nostres expectatives i els nostres ideals. Aquest és el paper de la publicitat comercial als mitjans de comunicació i la cultura de masses. Quan parlem del desenvolupament de la cultura de masses parlem de com les societats dels Estats occidentals es van transformar, des d'un moment en què les minories disposaven dels recursos i dels béns, i les majories estaven escloses fins i tot dels bens necessaris per sobreviuere, fins un altre moment en què, desprès d'un seguit de tensions socials i de reivindicacions, aquestes majories van anar accedint a gaudir d'aquests béns.

Aquesta dialèctica entre minories que acumulen béns i majories excloses acompanya totes les societats basades en l'apropiació privada dels recursos acumulatse mitjançant la expansió territorial, i per tant, s'ha  extès més enllà de les fronteres dels estats a mida que aquests han extès els seus dominis amb el suport dels exercits, del capital, de la religió...: la minoria s'apropia dels béns i els acumula enriquint-se a expenses de la majoria de la població, que queda al marge del dret a disposar del bens imprescindibles per sobreviure. Però les minories sempre necessiten incorporar les majories als seus projectes per continuar expandint-se, i aquesta contradicció social es manifesta en les transformacions de les relacions socials.

A principis del segle XX, Ortega i Gasset parla de la "Rebelión de las masas", Freud de la "Psicología de las masas"... A les societats cristianes de l'Europa Oriental i Occidental, les majories van reivindicar els drets a la millora de les seves condicions de vida, els drets a la participació política... Un dels elements bàsics per aconseguir aquests drets van ser els periòdics. La premsa escrita s'havia convertit en un mitjà de comunicació d'aquestes majories des del segle XIX: al primer terç del segle XIX Girardin, propietari de La Presse va introduir els anuncis per abaratir el preu de venda dels exemplars, i des d'aleshores tenim aquesta convivència que ens ha dut a situacions com les d'ara en què veiem no com els anuncis es colen entre les notícies, sinó com les notícies s'insereixen entre els anuncis. Aquesta confluència s'ha donat finalment a la radio i la televisió. I ara tenim el debat a internet.

La publicitat també té una dimensió simbòlica, reprodueix simbòlicament uns productes però els idealitza, presenta de forma idealitzada les situacions en les quals es pot gaudir d'aquests bens. La publicitat, doncs, és fonamental per construir un determinat discurs als mitjans de comunicació de masses. Als mitjans, la realitat s'explica de maneres diferents, es poden oferir informacions polítiques, de successos, articles d'opinió... I la publicitat ens proposa com solucionar certs problemes de la nostra vida quotidiana i en situacions idealitzades.

Com a activitat, la publicitat s'ha transformat amb el pas del temps. Ha estat fonamental en la transformació dels mitjans de comunicació. Per exemple, als diaris, la tecnologia per poder introduir els gravats va obrir-se pas a partir de la necessitat de fer-ho amb la publicitat; la tecnologia per introduir el color en els diaris també parteix de la publicitat. Per tant, és la publicitat i son els publicitaris els que tiben la corda perquè els mitjans utilitzin les tecnologies més innovadores: per representar els móns ideals cal millorar les tecnologies de reproducció simbòlica i reproducció dels mitjans de comunicació.

Peró la publicitat també ha canviat simbòlicament, no diu el mateix ara que fa deu o vint anys. Encara que crea móns ideals, la publicitat necessita referents de la realitat, i jo crec que la publicitat és una font documental per la historia molt mes interessant del que vegades es considera al món acadèmic. Per entendre com la publicitat reprodueix la realitat hem de tenir en compte que cap explicació, ni tan solo les científiques o les religioses, poden confondre's amb la realitat. Una cosa és la realitat, i una altra, una explicació: una cosa es el que diuen els llibres d'historia del que va a succeir, i una altra, el que va a succeir de debò; una cosa és el que succeeix, i una altra, el que trobem a la premsa, la radio i la televisió. És molt important que, com professionals que manipulareu la realitat d'alguna manera, sapigueu que quan expliquem la realitat utilitzem bàsicament dos procediments: com enfoquem la realitat, i com la tractem. Ala mitjans de comunicació tenim noticies, anuncis, cartes al director, articles de opinió, pel·lícules...: la diferència de cada producte amb la realitat deriva de l'enfocament, que parteix de seleccionar una part de la població, o de la realitat, i deixar fora la resta. Aquest és el primer procediment, l'enfocament. I el segon, el tractament que en fem. Si jo tinc la intenció d'enfocar una situació per expressar, per exemple, que tots vosaltres esteu molt atents, segurament enfocaré des d'aquesta taula, però si dins d'una estona volgués tractar la realitat d'una altra manera, podria aprofitar el desordre del final de la sessió fins posar de relleu que aquesta sessió ha estat un caos.

La publicitat, bàsicament, fa un enfocament de diversos aspectes de la realitat, tant d'espais públics com d'espais privats i d'espais íntims: per a la majoria de les situacions de la nostra vida, algú ha inventat un producte i fa un anunci per explicar-nos quins problemes resol, quines solucions ofereix a aquests problemes. Els anuncis utilitzen representacions humanes o no, però les idealitza, fins i tot encara que es faci amb ironia, la publicitat sempre crea móns ideals de les més diverses situacions que compartim homes i dones de diferents edats. Això diferència la publicitat de les noticies polítiques, que enfoquen el escenari polític, normalment amb els mateixos tipus de protagonistes; per molt que les dones hàgim accedit a la vida política, normalment es representa als homes, i sembla que el col·lectiu viril es reprodueix una vegada i una altra; normalment se les enfoca en situacions serioses, solemnes, d'actuacions públiques, mentre que s'enfoca en situacions dramàtiques a les persones en situacions de marginalitat, o, a la premsa del cor, s'enfoca els espais domèstics en que hi ha diferents persones que tenen relacions privades o sentimentals. Dins dels mitjan de comunicació hi ha, doncs, una gamma àmplia d'enfocaments i de tractaments.

D'alguna, forma la publicitat recull la tradició del que ha estat la reconstrucció del cel, del paradís ara i aquí a la terra, mentre que d'altres explicacions ens recorden l'infern, dramatitzen la realitat, ens diuen que les persones que no es comporten d'acord amb les normes poden caure en situacions condemnatòries. Però la publicitat construeix simbòlicament el paradís i ens diu que és possible gaudir-hi en aquest món. Això pot tenir a veure amb la tradició de la predestinació del protestantisme i del calvinisme: mentre els catòlics van considerar que pagant indulgències s'arrivava al cel, els protestants van pensar que naixem predestinats i que les accions i la vida en aquest món posen de manifest la predestinació, i que no cal pagar indulgències a l'Església per poder accedir al cel. Encara que aquesta teoria de Max Weber sobre la ètica protestant s'ha discutit, és cert que l'Església va situar el cel a l'altra vida i que a partir del segle XVI, amb el desenvolupament del comerç i després encara més en el segle XIX, es van començar a construir expectatives de que en aquest món també podem accedir al paradís. Podem situar la publicitat en aquesta tradició, ja que ens diu que comprant un determinat producte, utilitzant una determinada colònia, portant un determinat cotxe, podem gaudir del paradís i fins i tot formar part dels déus de l'Olimp. A partir d'aquí, la publicitat esdevé una font documental per comprendre la societat contemporània.

Ja he plantejat abans que per entendre bé com funcionen la publicitat i els mitjans de comunicació vaig haver de fer una crítica a les explicacions androcèntriques de la historia de les ciències socials i de les humanitats, perquè, aquestes explicacions són construïdes a partir d'un concepte que identifica el concepte de l'ésser humà superior amb un mascle, adult que exerceix el poder, que domina altres pobles i que gestiona aquest poder, alhora que menysprea a la resta de dones i homes.

Bàsicament aquesta és la conceptualització que van construir la filosofia i que avui dia funciona com un concepte abstracte. Quan des d'aquesta perspectiva es volen analitzar els mitjans de comunicació de masses, fixeu-vos en la quantitat de discursos despectius vers als mitjans que van dirigits a les dones i homes que no formen part d'aquest col·lectiu viril: el que considerem seriós és el que fa referència a aquell model de mascle adult que actua a l'escenari públic: per altra banda, el que fa referència a la majoria de les dones i als homes que no gestionen el poder, i a les criatures, normalment és menyspreat com a no seriós. Des d'aquest punt de vista androcèntric, el que passa a l'espai públic també és valorat positivament.

Quan analitzem la publicitat, ens adonem que en bona part ens està representant simbòlicament el que passa a l'espai privat; i a més, ens diu que la frontera entre allò privat i allò públic no existeix tal com la tenim al cap.

Els mitjans de comunicació dirigits a les dones es poden considerar com un discurs públic sobre allò privat; però quan et trobes un anunci sobre compreses, veiem que s'enfoca l' àmbit íntim, i que en el moment en què s'ha convertit en un anunci, ja no és un enfocament íntim, sinó que és un enfocament públic d'allò que tradicionalment es considerava en l'àmbit íntim. Vull dir que els conceptes que emprem en el pensament acadèmic ens porten a pensar la realitat com si fos sempre igual i des de les mateixes perspectives, però quan analitzem la publicitat anem veient que es fan públiques una sèrie d'actuacions que corresponen a diferents àmbits, privats i públics, per tant, la frontera s'està bellugant.

L'enfocament que els mitjans de comunicació fan sobre els éssers humans abasten més coses que les que des del món acadèmic prestem atenció o considerem serioses. D'una banda, a la publicitat surten dones i homes de diversa condició, en espais privats i públics; i d'altra banda, la publicitat apel·la al sentiment i a l'inconscient, que també està exclòs del discurs de la racionalitat acadèmica. I tot allò que no acull la raó acadèmica normalment és tractat amb un cert menyspreu i és situat al camp anomenat "irracional". Aleshores, quan vols comprendre els mitjans de comunicació i la publicitat, sense caure en aquestes jerarquies i en  aquests esquemes val·loratius i despectius, has de revisar aquests pre-judicis acadèmics, perquè si no, no podem entendre com s'enfoca les dones, els homes, i tot allò que afecta la sensibilitat. Quan obrim aquest enfocament i veiem de quantes coses ens parla la publicitat als mitjans de comunicació, estem en condicions de poder parlar de la societat d'una manera més àmplia i diversa. Cal revisar aquest esquema acadèmic, perquè en la pràctica gràcies als mitjans de comunicació, funcionem amb esquemes més amplis.

Personalment considero que una altra explicació de la historia contemporània podria utilitzar la publicitat com a material didàctic i com a font documental per veure i comprendre les transformacions socials de l'espai domèstic, de les relacions interpersonals, dels sentiments, de les formes de producció, de les empreses multinacionals... La publicitat és un material riquíssim però que cal aprendre a llegir-lo.

La transformació dels models femenins / masculins a la publicitat

La lectura d'una sèrie d'anuncis, ens permet veure que la publicitat posa de manifest que hi ha hagut unes transformacions dels models femenins i masculins; i també que la publicitat ha sigut molt més sensible als canvis socials que la informació. La informació més seriosa sembla que està més anquilosada en els prejudicis androcèntrics de que parlàvem; entre la informació de fa cent anys i la d'ara hi ha més semblança que entre la publicitat de les mateixes dates. La publicitat enfoca una major diversitat en escenaris diversos i fa referència a una major diversitat de persones i actuacions, i a més les promou, perquè en recollir els canvis i idealitzar-los o presentar-los de manera ideal, també promou que els canvis es produeixin, encara que també pot reproduir estructures de pensament més arcaiques. En la representació de les relacions entre homes i dones tenim aquesta contradicció: hi ha anuncis que volen recollir i reproduir i potenciar les formes més arcaiques de les relacions socials, mentre que d'altres anuncis sembla que potencien els canvis.

Si comparem diferents diaris publicats a finals del segle XIX i al llarg del segle XX podem veure que presenten poques diferències amb els diaris actuals. Als diaris del segle XIX els anuncis solien anar a la darrera plana i van començar a introduir gravats: tallers d'enquadernació, màquines de cosir, remeis per a tota mena de problemes higiènics i sanitàris, productes per ajudar a la feina... Llavors van impulsar la introducció dels gravats i avui del color a les pàgines dels diaris...

En aquests anuncis que analitzem a continuació podem veure alguns dels canvis que s'han produït als models femenins i masculins i a les activitats atribuïdes a les dones i als homes a la segona meitat del segle XX:

(Inserir R0010265_OMO)

  1. Aquest anunci d'un detergent ens informa dels canvis que es van produir els anys cinquanta en una de les activitats domèstiques més feixugues: el rentat de la roba. I ens explica que aquests canvis ja s'havia produït a d'altres països de la mà d'una empresa multinacional: un grup de dones estilitzades, amb i sense davantal, reben amb alegria el nou producte: OMO ¡llega a España!, ¡Un milagro para su ropa! Montañas de espuma. Una auténtica maravilla para lavar llega a España después de haber conquistado a millares de amas de casa del mundo entero. Sólo este mágico polvo azul hará de su colada la más blanca, y la más limpia que usted ha conocido. Con OMO desaparece toda suciedad, sin trabajo alguno pesado. Basta esparcir un poco de OMO en el agua y removerla. La activa y abundante espuma que se forma, hará desaparecer toda suciedad de sus prendas. ¡Usted lo verá con sus propios ojos! ... L'eslogan que la ràdio i la televisió van col·laborar a memoritzar per part de la majoria de la població: OMO lava más blanco. I la recompensa: No olvide canjear su vale ¡Dos paquetes de OMO por el precio de uno!. O, com s'explica a d'altres anuncis del mateix producte, despertar l'enveja de les altres dones: Creía que mi ropa quedaba blanca hasta que he visto la tuya lavada con OMO... Uns anuncis en els quals no es parla de les rentadores, pot ser perquè estan dirigits a mestresses de casa amb un nivell econòmic que només els hi permet rentar a mà.

 

(Inserir R0010268_Nescafé)

  1. Una altra de les activitats domèstiques que experimenten una transformació al llarg del segle XX és l'alimentació. I una de les empreses capdavanteres ha estat la productora de NESCAFÉ i leche condensada LA LECHERA que en aquest anunci ens ofereix la possibilitat d'una combinación perfecta. La expressió d'aquesta mestressa de casa, amb collares de perles i davantal, posa de manifest que, com diu l'anunci, se prepara muy fácilmente...

 

(Inserir R0010269_belleza_hornillo)

  1. Les facilitats que els nous productes proporcionen al treball domèstic apareix també en aquesta pàgina (¡Economía! Con hornillos FOCUS a petróleo o gas-oil. Seguros, cómodos, rápidos. Modelos para todos los gustos. ¡Quien garantías exige... FOCUS elige!), al costat d'uns altres anuncis que proposen productes per aconseguir una nova imatge femenina, gràcies al perfecto maquillaje para los ojos que es pot aconseguir amb RIMMEL'S, el auténtico, el verdadero; i al tinte para cabello KOMOL carasa, si es vol suprimir sus canas y aparentar 20 años menos... en 15 minutos...

(Inserir R0010266_higiene y belleza)

  1. En aquesta altra pàgina de la mateixa revista, quatre anuncis relacionen dos aspectes que soviet apareixen vinculats: Higiene y Belleza. Gràcies a Sal de Frutas ENO es pot aconseguir Alegría Natural; Antiséptico Listerine inmuniza boca y garganta i permet conbatre la irritació i el mal de gola; mentre que la bellesa que permet gaudir de les festes de societat es pot obtenir amb el maquillatge Angel Face..., la última creación de Pond's, i amb el llapis de llavis Tangee, el lapiz que más mujeres usan en el mundo.

(Inserir R0010262_formica)

  1. La modernització de la llar als anys seixanta es produeix en bona mida gràcies a un producte que ha gaudit des de llavors de gran acceptació: FORMICA... Paneles de revestimiento en plástico estratificado... que garanteix que tot sembli nou i només requereix passar un drap humit per a netejar.

 

(Inserir R0010248_baños de pies)

  1. Malgrat tot, la transformació del treball domèstic no va aconseguir eliminar la fatiga de les mestresses de casa, encara que la seva imatge serà cada vegada més joiosa: per combatre el cansament i el mal de peus s'ofereixen productes com les Sales SALTRATOS RODELL, presentades per una dona jove i alegre que no sembla necessitar el producte.

 

(Inserir R0010263_Pall Mall)

  1. La modernitat de la imatge femenina anirà acompanyada també de noves costums pròpies de les actrius de cinema, com les cigarretes: LUCKY, ¡porque están frescos y recién importados de los EEUU, o PALL MALL, el cigarrillo americano más largo y más suave.

(Inserir R0010237_busto firme y tieso)

  1. Aconseguir una imatge d'acord amb les de les actrius de cinema apareix com una aspiració que es proposa a les dones de les diferents classes socials a través de la publicitat, com ho posa de manifest als nombrosos anuncis com aquest publicats a diaris, revistes diverses i també a un setmanari popular com EL CASO l'any 1976.

 

(Inserir R0010250_Ford)

  1. La publicitat d'una revista com SEMANA ens permet veure també el canvi en el nivell adquisitiu que s'ha produït entre les seves lectores. Aquest anunci d'un FORD ESCORT CABRIO contrasta amb els anuncis que hem vist d'aquesta mateixa revista dels anys anteriors.

 

(Inserir R0010252_papillas Puleva i R0010245_Playmax_bebe)

  1. Tots aquests canvis que posen de manifest un increment del nivell de consum a l'espai domèstic, repercuteixen en les noves condicions en què es troben al nàixer les criatures de les noves generacions, i en les noves relacions familiars, tal com podem veure en aquest anunci de Papillas PULEVA, publicat a SEMANA als anys setanta, i en aquest altre d'una cadireta que permet que la mare o el pari transportin la criatura a todas partes y con toda seguridad, publicat a la revista HOLA dels anys vuitanta.

 

(Inserir R0010260_lavavajillas Logixx Bosch)

  1. Els fabricants d'electrodomèstics no ignoren aquests canvis en les relacions i els rols domèstics, com podem veure en aquest anunci del primer lavavajillas interactivo fabricat per la casa Bosch.