Una nova cultura democràtica

La recent manifestació celebrada a València i totes les actuacions que la van precedir han demostrat que la Plataforma en Defensa de l'Ebre és avui un moviment social vital i potent, capaç de defensar els seus objetius i de despertar una àmpla solidaritat entre persones i grups molt diversos de diferents òrbites geogràfiques.

La vitalitat de la Plataforma es va incrementar a mida que les dones i homes que la integren van transformar l'objetiu defensiu contra el Pla Hidrològic Nacional i a favor de l'Ebre i del seu Delta, en una proposta positiva overta a horitzonts més amplis, per una nova cultura de l'aigua. I la seva potència s'ha consolidat a partir de les constants actuacions reivindicatives amb les quals ha donat resposta a unes decisions polítiques que, emparant-se en la legalitat, pretenien imposar decisions que atenten contra la equidat social, l'equilibri territorial i el respecte al medi ambient.

El moviment social en defensa d'una nova cultura de l'aigua ha cuestionat amb arguments científics i polítics ben fonamentats les decisions autoritàries i despectives adoptades pels partits polítics en el poder i les respostes indecises d'altres; ha fomentat un debat públic de fons trencant les desqualificacions i els silencis còmplices amb que els mitjans de comunicació ofegaven inicialment les seves rèpliques; ha demostrat que es necesari i possible generar noves formes de control polític des de les instancies més próximes, els ajuntaments i la Generalitat, fins les més llunyanes de l'Estat i la Unió Europea. En definitiva, ha possat en evidència que la participació democràtica no ha de reduïr-se a un vot cada quatre anys. I ha colaborat, així, en la construcció d'una nova cultura democràtica, cada día més imprescindible.

Lamentablement, els partits polítics encara no han aprés aquestes lliçons i continúen aferrats a unes rutines que premien als més dócils i propícien la deserció dels més crítics. I, encara que la proximitat de les eleccions municipals (maig de 2003), autonòmiques (octubre de 2003) i generals (març de 2004) els hi obliga a adequar les paraules a les intencions que atribueixen als seus potencials votants, construeixen les seves llistes amb els militants més obedients, sense tenir en compte si han actuat respectant els interessos de la població. En conseqüència, el nostre dret a elegir queda reduït a unes poques sigles i llistes de noms ordenats d'acord amb no sabem quins criteris.

L'exercici del dret de vot resultará especialment difícil el proper mes de maig a les ciutats on els representants municipals s'han manifestat en contra del PHN, però no han estat capaços de fer funcionar la ciutat i els serveis públics del quals ne son responsables; perquè és aquest deure de gestionar amb eficàcia i sentit social els recursos col.lectius el que haurem de jutgar amb la nostra papereta.

Totes aquestes circunstàmcies repercuteixen en la Plataforma que, com a moviment social ampli i plural, está integrat per persones amb postures molt diverses, si bé comparteixen certa sensibilitat democràtica: unes militen o son simpatitzants d'algún partit, mentres d'altres no han estat mai vinculades o s'han distanciat i avui son més o menys simpatitzants o crítiques amb alguna opció o amb cap; algunes reclamen que la Plataforma s'impliqui en el joc electoral i es decanti pels partits qu'assumeixen les seves reivindicacions, mentres que d'altres fan propostes alternatives, i unes altres consideren que s'ha de mantenir a distància...

Aquesta pluralitat d'opcions enriqueix el moviment i le dona força per a defensar el seu objetiu fonamental, la defensa de l'Ebre i d'una nova cultura de l'aigua; per tant, és necessari que no s'imposi cap sobre les altres.

En aquesta tasca, els militants i simpatitzants dels partits polítics tenen una responsabilitat especial, ja que han d'éssser capaços, com han fet fins ara, de posar els interessos del moviment col.lectiu per davant dels de les sigles amb les quals s'identifiquen.

D'aquesta manera, la Plataforma es reforzará i continuará colaborant en la construcció de la nova cultura democràtica tan necessària en l'actual societat global.

Amparo Moreno Sardà