Crueltat adulta i racisme

La crueltat disfressada de nina bomba amb la que uns adults sembla que de raça blanca han sorprès, a la ciutat italiana de Pisa, la ingenuïtat i la il·lusió d'unes criatures el pecat atribuït a les quals es pertànyer al poble gitano i no disposar de recursos econòmics, ens commou fins deixar-mos sense paraules, sense sapiquer què‚ fer.

També‚ ens fan mal les informacions que de tant en tant ofereixen els mitjans de comunicació sobre maltractaments a infants. Aquest mateix periòdic denunciava fa uns dies, a la seva primera pàgina, a partir d'un informe de l'Equip d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència de les Terres de l'Ebre, que les agressions a xiquetes i xiquets, físiques o psíquiques, són una lacra social greu. I, si bé‚ al texte es donaven dades segons les quals el major nombre d'expedients, als últims cinc anys, corresponen a zones urbanes més que a zones rurals, i s'explicava que aquest casos es produeixen a tota mena de famílies, fins i tot, es deia, a les millors famílies, a famílies ben normals, no era la imatge dels adults o de criatures d'aquestes famílies la que acompanyava al reportatge, sinó la de dos nens els trets físics dels quals feien pensar que pertanyien també‚ al poble gitano, circumstància que apareixia associada amb pobresa al peu de foto que els identificava com a nens del carrer.

I es que la crueltat amb la qual els adults tractem a les criatures ens fa mal.